Gràcies a
una trobada (La FOSCA) dels "AstroAmics" a Fumanya, vaig conèixer
aquest mètode que em va explicar en Jorge Garcia que era el primer dia que el
feia servir. Vaig al·lucinar de la rapidesa i la eficiència del mètode.
Així que us
exposo el mètode amb la meva experiència.
Primer de
tot, el mètode de alineament per Deriva, per a muntures equatorials, consisteix en:
- Posicionar i alinear al màxim que es pugui la muntura.
- Utilitzar un objectiu amb reticle retrò-il·luminat.
- Localitzat una estrella a l'Est o al Oest (en funció del cel que tinguis) i apreciar com es mou el astre centrat inicialment. Després de uns 5 minuts veure què s'ha desplaçat i en funció d'això moure l'eix d'altitud de la muntura.
- Fer el mateix que el punt anterior però buscant un estel en direcció Sud i la modificació es realitzarà en l'eix d'Azimut.
- I aquest passos anar-los repetint fins que aconsegueixes una ajust el més òptim possible i que la impaciència i la temperatura et permetin fer.
Aquest
mètode va molt bé però és llarg i no tens clar què t'has mogut i què no. Però
si hi hagués la possibilitat de fer-ho amb un registre en el qual pots comparar
si t'has mogut o no en el sentit correcte, podria ser.... ...GENIAL!!!!
Doncs amb les DSRL és possible.
Així doncs
us explico la meva experiència amb la DSRL (una Pentax K20D, sense modificar):
Primer de
tot:
- Posem la càmera reflex de tal manera que, movent-se en AR, el eix sigui paral·lel a un lateral de la imatge (un dels laterals de la imatge).
- Sense moure la orientació de la càmera durant tot el procés, fem.
Mirant a EST
(Corregir ALTITUD de la muntura)
Fem una exposició de
2min. 5 segons.
I fent seguiment amb els motors fem:
- 5 segons sense moure cap control dels motors (així tenim marcada l'estrella amb un punt més lluminós).
- 1 minut anant en una sentit en AR (pitjant el boto de moviment del control del eix AR).
- l'altre minut restant en sentit contrari del realitzat. (pitjant el boto de moviment en sentit contrari del control del eix AR).
El resultat
obtingut va ser:
Per tant el que faig és baixar lleugerament l'altitud de la muntura:
Després de realitzar les modificacions pertinents a la muntura, el resultat en el mateix eix, és:
Ara el que faig (amb aquest ajust força bo, però no perfecte) es anar a buscar la correcció en Azimut.
Mirant a
SUR (corregir AZIMUT de la muntura):
Ara faig el mateix, però amb la muntura mirant a SUR (a
l’equador celeste: 0º).
Fem una exposició de
2min. 5 segons.
I fent seguiment amb els motors fem:
- 5 segons sense moure cap control dels motors (així tenim marcada l'estrella amb un punt més lluminós).
- 1 minut anant en una sentit en AR (pitjant el boto de moviment del control del eix AR).
- l'altre minut restant en sentit contrari del realitzat. (pitjant el boto de moviment en sentit contrari del control del eix AR).
El resultat
obtingut va ser:
S’hauria de corregir com procedeix, lleugerament cap a
l’esquerra (si girem la imatge sembla més fàcil
de determinar el sentit de la correcció):
I tornar a fer les correccions per tal que tot coincideixi i deixar-ho fi.
Amb aquest mètode i utilitzant 2 minuts d'exposició el que aconseguim és poder fer exposicions de 2 minuts sense haver de fer seguiment. Si es vol allargar a més minuts s'allarga de 2 minuts a 3, 5 o 6 minuts (crec que més de 5 minuts, ja apareixen problemes mecànics només solucionables amb sistema de seguiment, és a dir petit telescopi amb webcam o càmeres amb autoguiatge, molt més cars).
Amb aquest mètode i utilitzant 2 minuts d'exposició el que aconseguim és poder fer exposicions de 2 minuts sense haver de fer seguiment. Si es vol allargar a més minuts s'allarga de 2 minuts a 3, 5 o 6 minuts (crec que més de 5 minuts, ja apareixen problemes mecànics només solucionables amb sistema de seguiment, és a dir petit telescopi amb webcam o càmeres amb autoguiatge, molt més cars).
Tot i així en una segona posada en estació el resultat, seguint aquest mètode i allargant-lo a 3 minuts van ser els següents:
En aquesta imatge, com es pot apreciar, la ISO va ser molt més curta i per això és veu més fosca però el resultat és el desitjat i força òptim.
Tot i poder fer exposicions de 3 minuts, les preses fetes han sigut coma molt de 2minuts i 30 segons. Perquè? doncs no sé, suposo que per no anar al límit... (o marge de seguretat... deformació professional ;-) )
Pep
