Posant els equips apunt

El dia 14 de setembre de 2012 en Joan i en Pep ajustant equips i calibrant-los per tenir els equips en condicions a casa d'en Joan:

 

Aquella nit, de fet a la matinada, després de quedar-me sense piles pels motors de la EQ5... vaig poder veure Júpiter amb el final d'una transició d'una de les seves llunes (Meade 114 focal 950. Obj 25mm)

CoolPix P6000 ISO 400, Velo: 1/100s, F: 5.9

CoolPix P6000 ISO 400, Velo: 1/6s, F: 5.9 Detall de les Llunes

Astronomia per a P3

Fa uns mes em varen demanar a l’escola del meu fill si podia fer una classe sobre astronomia. Després de pensar i pensar què podia ensenyar, a part de dur el telescopi és clar, va sorgir el què ara us explico:

Primer de tot els vaig ensenyar la diferència entre una “ullera de llarga vista” (catalejo) i un telescopi (que de fet la diferència és gairebé nul·la... ) I vàrem veure que bàsicament la cosa consistia en que un augmentava poc i l’altre molt més, a part d’altres coses que ens caracteritza els telescopis astronòmics.

 

Com era 15 de maig a dos quarts de deu del matí, teníem bàsicament dues coses ha mirar: O bé el Sol o bé la Lluna... i per seguretat vàrem mirar la Lluna. Després de insistir moltíssim amb que no es podia veure el Sol directament, ni tampoc amb telescopi varem sortir ha mirar pel telescopi. Anotar que un dels nens em va preguntar: “Com t’ho faràs per fer de nit?” (ja que teníem de mirar la Lluna)

Quan tots vàrem veure la Lluna a traves del telescopi... vàrem tornar a la classe i allí els vaig ensenyar alguna diferencia més i els vaig introduir alguna idea sobre constel·lacions circumpolars i la polar (per tant orientació).
 

I per fer una mica de pinzellada i entendre una mica el tema de poder veure la Lluna de dia (cosa que totes les cançons i contes ens diuen el contrari: “quan surt la Lluna el Sol d’en va ha dormir... i a l’inrevés...”) els vaig fer experimentar un petit experiment en el qual ells passaven ha ser la Terra i jo el Sol (amb una llanterna) i a mesura que donaven voltes sobre si mateixos anàvem simulant el dia i la nit. I la Lluna (la professora) anava movent-se molt a poc a poc en sentit contrari dels nens/es (terra) i així podien veure com el Sol il·luminava més o menys la Lluna.
 

La experiència va ser genial i espero poder-la repetir un altre cop i/o més sovint.

Molts dies després parlant amb alguns pares, em van comentar les idees que varen quedar clares majoritàriament:

•   No mirar el Sol mai.
•   Els Ossos i Dracs que hi ha al cel de nit (a les estrelles).
•   La Terra dona voltes al voltant del Sol
•    i la Lluna es pot veure de dia.

Crec que no està malament si entre tots els 25 alumnes varen quedar aquestes idees, no?

Josep Maria